CASTELL DE L'ERAMPRUNYÀ-GAVÀ- BAIX LLOBREGAT

El dijous dia 8 de juliol del 2010 vam anar al castell de l'Eramprunyà. Aquest castell està inclós en la Ruta dels Castells, que ressegueix des del Castell d'Eramprunyà fins al Camí de la Clota de Begues i continua per l'antic Camí Ral.
Quan vam arribar al castell estava tot ballat per obres de restauració i no vam poder entrar. Varem dinar a la pineda i vam anar a veure la creu que hi ha al davant. A la tarda vam anar a veure les coves que hi ha sota el castell. Hi havia ofrenes a la Verge i al ser d'àrgila el vent els hi ha fet formes ben estranyes!

LA HISTÒRIA DEL CASTELL

Les primeres notícies que ens han arribat del castell data del any 957, moment en que el castell era propietat dels comptes de Barcelona. Posteriorment el van cedir a Gombau de Besora. En el segle XIII el va compra el rei Jaume I.

Anys més tard, concretament al any 1323, Jaume II el va vendre per aconseguir diners per la conquista de Córcega i Cerdenya. L'any 1897 el va adquirir el banquer Manel Girona. Al superior hi havia les edificacions nobles hi ha l'inferior el cementiri, la esglèsia de Sant Miquel i la cisterna. Els dos recintes es comuniquen per una passarel·la de fusta.

La Ruta dels Castells

Al casal de joves per el cami ral d'aquest any, hem estat reconstruint la ruta dels castells en el tram que passa per la Clota.

Tot i que en un punt s'uneixen el cami ral i la ruta dels castells cal parlar dells per separat ja que no son ni el mateix ni tenien el mateix ús.

La Ruta dels Castells, va ser una via de comunicacio molt important en aquella època, ja que conectava les masies del voltants de Begues amb el Castell i també comunicava el castell d'Eramprunyà amb l'Hospital de Cervelló a Olesa de Bonesvalls.

Actualment aquesta ruta esta en ruines i la vegetacio tapa molts trams. Per això intentem recuperar-la perquè es pugi tornar a fer servir i la gent del poble hi pugui passejar.

PEDRA SECA

Aquest casal consisteix a reconstruir una petita part del camí de la ruta dels Castells (150 metres Aprx.). Aquesta ruta ressegueix el Camí de la Clota i l'antic Camí Ral, unint el Castell d'Eramprunyà amb l'Hospital de Cervelló.

La Ruta dels Castells que nosaltres arreglem es troba a la Clota. Aquest camí és molt antic, per tant el camí que nosaltres arreglem està molt maltmés. El camí està enmurallat per un petit mur de pedra seca a cada banda del camí i ressegueix la riera.

La pedra seca consisteix en apilar pedres més o menys garns per fer un mur que serveix per delimitar la ruta dels Castells. Els murs estan mig fets, i el nostre grup el que vam fer va ser reconstruir-lo.

Perquè el mur quedi estable i tingui una altura de mig metre es posen pedres grans i amb una cara plana per les dues cares exteriors del mur, per fer que aquestes pedres s'aguantin es posen pedres petites al voltant perquè encaixin perfectament i no es moguin. Tots els espais buit que queden en el mur s'omplen amb pedres petites per donar estabilitat i consistencia.

Excurció Begues - Santa Sussana

Vàrem sortir de Cal Pere Vell sobre les 9:30. La excursió va ser molt divertida. Vam caminar una estona i sobre les 11:30 vam parar per a esmorzar i descansar al Puig de la Mola. Després vem agafar el GR-5 cap a Santa Susanna. Quan vam arribar vam veure que Santa Susanna es una masia dalt d'un turó envoltada de vinyes. Vam prendre allà uns gelatsque ens havien portat els forestals i despres vam anar a veure les taràntules i després a sopar. A la nit vam jugar a un joc que consistia en que hi havien: 2 pobles, 4 contravandistes i la policia. Els pobles havien de comprar macarrons als contravandistes, però sense que la policia els veiesin, i portar els macarrons al poble. Desprès vem anar a dormir a un camp de vinyes. A la nit va ser molt entretinguda i vam dormir poc.

Taràntules

El dijous 15/7/10 va venir en Xavi Parellada a Santa Susanna per ensenyar-nos i buscar taràntules , perquè allà hi ha un colònia de taràntules de l'espécie lycosa tarentula .
Per trobar-les vam haver de localitzar els seus caus , que són forats que al final formen una mena de curva que serveix com a refugi.
En Xavi amb un filferro els hi feia "pesigolles" fins que sortien . Vam treure tres femelles i les vam ficar en un pot per observar-les , eren tigrades amb la panxa negre .
El nom de taràntula es originari de Tarento (Italia) . Les aranyes grans de Sud-Amèrica les anomenen taràntules , però la taràntula autèntica es la d'aquí, la meditarerània.
Tenen les cries , que poden ser fins a 300 , i la famella les carrèga a l'esquena .
No fan terenyines , caçen perseguin la presa i li claven els ullals .
Ens va agradar molt l'experiència per que va ser molt bonica i tambè perquè mai haviem vist taràntules .

Desbrossar

Nosaltes per desbrossar utilitzem aixades per arrancar plantes, xerracs per tallar troncs i arbustos gruixuts,tisores de podar (grans i petites) per tallar plantes i arbustos de diferents tamanys.
Quan vam arribar tot el camí estava ple d'herbes, arbustos... Les especies més abundants són: el llentiscle, la ginesta, els esbarzers, el cárrix, el pi blanc i l'alzina.El cami esta delimitat per dos marges de pedra que també reconstruim i la riera.
Amb els troncs i les branques les apilem fora del marge de pedra formant piles. Aquestes piles les posem totes juntes en la mateixa direcció perqué al cap dunt temps la brigada de Begues el reculli.
Desbrossar es una feina molt dura i esgotadora però hem obert camí desde la Creu de la Clota fins la Clota.

CASTELL D'OLIVELLA

Ens vem llevar a les 6:30 i seguidament vem esmorzar, i vem marxar a Santa Susana a acabar d'omplir ampolles d'aigua, vem baixar i vem agafar una pista fins al Castelll d'Olivella i vem pujar per veure'l. Al castell vem intentar pujar a la senyera de catalunya i vem fer un parell de fotos, desde el castell es podia distingir perfectament tot el recorregut que haviem fet.

Vem tornar a baixar, i vam agafar la pista cap a la font d'olivella, però no hi sortia aigua. Després ens vem desviar cap al PR-5 fins arribar a la pista, vam seguir fins arribar a al primera pujada del puig de la mola, per a nosaltres va ser el troç mes complicat de la tornada a Begues per que era molt estret, tenia moltes pedres i una pendent molt pronunciada.

Un cop adalt, vem desansar una estona i vem beure una mica d'aigua. Poc després vem rependre el ritme i vem baixar per la pista fins arribar a la trialera GR 92-3 vem baixar fins arribar a creuar la riera, i vem agafar camí cap a la massana. Un cop a la massana vem anar als casals. Vem vaixar fins arrribar a la hipica, allà vem parar a descansar uns minuts. Finalment quan vem repondre forçes vem agafar camí cap a Begues, un cop a Begues vem anar al ceip st.cristofor, allà vem dinar

Barraca de pastor

Vem tenir la oportunitat de aprener a fer una caseta de pastor, va venir el Victor Matà què és una de les poques persones d'Espanya que sap fer barraques de pastor.

Ens va ensenyar a construir una que és va ensorrar. Hi vam seguir uns passos què sòn:

1-Quan la barraca estava ensorrada el que hi havia dins que era la part del sostre és te que treure la sorra amb la aixada i les pedres que treiem, les apilem en un lloc concret, la sorra i les pedres separades.

2-Quan ja estava buit el forat i les pedres apilades pues ja podem començar a fer la barraca amb la tecnica per saber com es fiquen les pedres grans i petites:

* Grans - cara plana i bonica i es poda devant i derrere

* Petites- pero poder subjectar les pedres grans i es posen en mig

3-Quan arribem a la part del sostre el que més necessitem son pedres planes i per poder fer el sostre tenim que fer uns passos que son els seguents:

1- Ficar pedres planes grans que no pesin i en un altre pedres petites

2-Agafar una plana i que cuadri i a la vegada que sorti una mica la pedra i despres ficar pedres petites per poder fer pes per aguantar la pedra gran.

3-Aixì tota l'estona fins arribar a la part final

4-A la part final només es té que ficar una pedra per poder tapar el forat.

4-Quan hem acabat el sostre fiquem sorra a sobre del sostre per protegir-lo i ja hem acabat la barraca